El poble de Fonteta està situat al peu de les Gavarres, pràcticament a l’entrada dels seus boscos, just a la dreta de la riera que porta el seu nom. El nucli urbà forma un conjunt compacte de carrers estrets a l’entorn de l’església parroquial de Santa Maria. Alguns dels seus carrers conserven encara l’antic empedrat i li donen un característic aspecte rural de poble marcadament empordanès. Està travessat per l’antic camí Ral que unia la Bisbal amb la costa, passant per l’antic veïnat de Fitor. Aquest fet constata que Fonteta ha estat un punt estratègic en la xarxa de la comunicació de la zona al llarg dels segles.
Abans de l’agregació al municipi de Forallac, el terme municipal de Fonteta tenia una extensió d’uns 24 quilòmetres quadrats, que s’estenien pels vessants nord-orientals del massís de les Gavarres comprenent un sector bastant planer, en contacte amb la plana del Daró.
L’edifici més singular i notable del nucli, a banda d’algunes cases de gran valor històric i arquitectònic, és l’església parroquial de Santa Maria, que devia existir ja el 904. És sufragània de la parròquia de la Bisbal. El temple actual conserva la nau romànica, del segle XI, que va ser modificada posteriorment. L’aparell romànic es pot veure a la façana de ponent, on va obrir una porta renaixentista i un rosassa. Recentment el temple ha estat rehabilitat.
Les cases del nucli són dels segles XVI i XVII, amb voltes als baixos i embigats als pisos, llindes amb inscripcions i dates. Els carrers són estrets, ben arranjats, i tot plegat dóna un aire de poble rural ben tradicional. L’economia del poble ha estat estretament lligada a l’explotació dels recursos naturals i de l’agricultura. La població ha viscut tradicionalment mirant cap a les Gavarres i treballant les fèrtils terres de la plana. D’aquesta relació tant directa en resten nombrosos testimonis, com els forns de calç, que són molt característics al llarg de tot el municipi.
