Enfilat dalt d’un turó, el nucli antic de Madremanya, conserva l’estructura urbana d’orígens medievals, i una gran part de les cases conserven i mostren la seva antiguitat a través d’elements arquitectònics i decoratius dels segles XVI, XVII i XVIII. Presidit per l’església fortificada de Sant Esteve, Madremanya es conegut pel seu encant i per La Font Picant situada en ple massís de les Gavarres. De propietats medicinals, l’aigua d’aquesta font, ferruginosa i bicarbonatada, propicià a finals del segle XIX una planta embotelladora, que la comercialitzà sota el nom de “Agua Mineral de Madremaña. Manantial de Nuestra Señora de los Ángeles”. Fou declarada d’interès públic l’any 1904 i fou present a les exposicions de París (1900) i Barcelona (1905). Tot i que s’arribaren a embotellar fins a 10.000 unitats a l’any, l’explotació entrà en crisi per diverses raons i el projecte de construir-hi un balneari no va prosperar. Abandonada des de la guerra Civil, el 2011 l’indret fou declarat BCIN, conjuntament amb 9 béns immobles més, en la categoria de zona d’interès etnològic en el massís de les Gavarres
