Girona acollirà aquest mes de novembre una nova edició de la Setmana Ningú Sense Llar, que durà a la ciutat una sèrie d’activitats amb l’objectiu de denunciar i conscienciar sobre la problemàtica social del sensellarisme. La iniciativa és organitzada per l’Ajuntament de Girona, a través del Centre d’Acolliment i Serveis Socials La Sopa; Càritas Diocesana de Girona, i Creu Roja i compta amb la col·laboració de la Universitat de Girona (UdG) i la delegació de Girona del Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya.
La programació arrencarà el proper dilluns 18 de novembre amb una taula rodona sota el nom “Llei i sensellarisme: desafiaments i solucions per al futur en un debat públic”, que se celebrarà a les 10 h a la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG.
Dimarts a la tarda tindrà lloc l’anomenada “Ruta arquitectura hostil”, un passeig per identificar els elements de la via pública que impedeixen el descans i confort de les persones sense llar; mentre que dimecres, a les 10 h, es durà a terme una acció de sensibilització a la plaça de Francesc Calvet i Rubalcaba, durant la qual es llegirà un manifest. Les propostes seguiran dijous a les 18.30 h, a la delegació del Col·legi d’Educadors i Educadores Socials a Girona, amb les “Converses amb sostre”, i divendres, a les 10 h, amb la Festa de Tardor “Trobades amb Sostre” a la ronda de Pedret. Tancarà la programació d’activitats la presentació del documental 13 veus, una realitat: el sensellarisme, que es farà dissabte, a les 11.30 h, al Cinema Truffaut.
Durant aquest 2024, s’han localitzat un total de 111 persones dormint al carrer a Girona, una xifra que gairebé duplica les que hi havia l’any 2016, quan se’n van registrar 60. El 2022 es va tancar amb un recompte de 86 persones dormint al carrer. Aquesta tendència creixent respon a diferents factors que reforcen l’increment d’exclusió residencial i que estan vinculats a la manca d’accés a habitatges assequibles i a una xarxa de suport limitat per als col·lectius més vulnerables.
Com a solució per frenar aquest augment, des de les institucions es posa a sobre la taula la necessitat de reforçar programes de suport habitacional, creant propostes de prevenció i suport a partir d’un reforç dels serveis socials locals que impliqui totes les administracions i les entitats del tercer sector.
La regidora d’Igualtat i Justícia Social de l’Ajuntament de Girona, Amy Sabaly i Balde, ha explicat que “el sensellarisme és una situació amb augment molt preocupant de la qual fer front cada vegada és més complex per la mateixa complexitat dels perfils de les persones d’aquest col·lectiu. Girona és l’única ciutat de les comarques gironines amb un únic centre per gestionar tota la demanda de la demarcació. És obvi que necessitem implicació real, però sobretot econòmica i residencial de totes les administracions per afrontar aquesta la problemàtica com es mereix”.
Per la seva banda, la directora de Càritas Diocesana de Girona, Dolors Puigdevall, ha destacat que “com a societat tenim un repte majúscul sobre la taula, el de garantir un dret fonamental com és de l’accés a l’habitatge”. Puigdevall ha demanat que “unim esforços administracions, entitats i tots els actors implicats perquè calen més recursos davant una problemàtica que va en augment. Des d’apostar per un augment de l’habitatge públic, l’ampliació de pisos d’inclusió social o reforçar el treball en xarxa. I, tot plegat, sense deixar de treballar la sensibilització de la població i la reducció de l’estigmatització cap a les persones sense llar”.
Recursos per a les persones sense llar
La Sopa continua sent el recurs principal per a l’atenció immediata a les persones sense llar, tot i que la capacitat limitada del centre fa que no es pugui atendre tothom qui ho necessita. Des de l’Ajuntament de Girona també s’activen iniciatives com el Pla de Fred o el Pla de Calor per proporcionar espais d’allotjament temporals addicionals per als mesos de temperatures extremes, amb l’objectiu de protegir les persones sense sostre.
Aquestes accions es complementen amb propostes com les Trobades amb Sostre, un espai de relació entre persones que estan en situació de sense sostre; el treball en xarxa entre diferents institucions públiques o entitats del tercer sector, o la Taula d’entitats, associacions i professionals que treballen amb persones sense sostre. Per la seva banda, entitats socials com Càritas o Creu Roja també tenen projectes que directament o indirectament atenen i donen suport a les persones sense llar. Tot i el ventall de recursos que s’ofereixen, actualment la demanda d’ajuda en aquest àmbit supera els recursos disponibles, i es fa evident una necessitat d’habitatges assequibles i de suport continuat.
