Unes obres de rehabilitació en un edifici del carrer de l’Argenteria de Girona han permès posar al descobert un llenç de la part meridional de la muralla que encerclava la ciutat al segle XIV. Fins ara tota la documentació que es tenia d’aquest tram de mur baixmedieval a la zona del carrer de l’Argenteria era la que es relatava en diferents llibres i plànols de l’època, però no se n’havia trobat cap evidència física.
La troballa arqueològica permetrà recuperar un referent visual d’aquesta part de la muralla, que començaria a l’anomenada torre del Telègraf i s’acabaria a l’inici del carrer del Carme. En aquest punt la muralla resseguia l’areny fins a trobar-se amb la muralla de les Ballesteries. El rei Pere III El Cerimoniós va ordenar tancar els burgs i els ravals de la ciutat amb la construcció d’una muralla per protegir Girona a la segona meitat del segle XIV. Els trams que ara es poden recórrer de la muralla a la ciutat són la part que s’ha mantingut al llarg dels anys d’aquesta mateixa construcció.
La intervenció arqueològica que s’ha fet a l’espai ha permès saber que la vida en aquest punt de la ciutat de Girona fa 600 anys –a principis del segle XV– transcorria 3,70 metres per sota del nivell de circulació actual. Els fonaments de la muralla que s’han trobat estan a una profunditat de 3,80 fins a 4,50 metres i s’estima que el mur tenia una alçada d’uns 12 metres aproximadament. L’alçada de la muralla podria ser fins i tot superior, ja que a partir del segle XIX es van fer reformes importants a les cases de la Rambla i l’Argenteria i és difícil determinar el coronament del mur, tal com ha assegurat l’arqueòloga responsable del projecte, Maribel Fuertes. L’amplada del mur és de 2,40 metres.
