El terme de Vulpellac comprèn una zona aturonada, a ponent i al nord-oest amb el punt més elevat al puig Negre (109 m. d’alt), que forma part de la serra de Sant Ramon, límit amb el terme veí de La Bisbal d’Empordà. La part restant és plana i drenada per la riera de Fonteta, de la conca del Daró, que baixa de les Gavarres.
El poble té un nucli antic de notable interès arquitectònic, que s’estructura al voltant del conjunt que formen el castell-palau i l’església parroquial. Fora d’aquest nucli són força nombroses les masies disseminades pel veïnat del pla i per tot el terme, que té dos altres nuclis importants de població: el veïnat de la Bordeta, sorgit el segle XIX al llarg de la carretera de Girona, i la urbanització del Puig de Sant Ramon.
L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa és l’antiga capella del castell. L’edifici actual és del segle XVI, d’estil gòtic tardà, amb detalls renaixentistes i fortificada. El castell-palau, per la seva banda, manté en una bona part l’estructura essencial del segle XIV, amb nombroses reformes de la primera meitat del XVI, efectuades per ordre de Miquel Sarriera, que afectaren la disposició interior i la decoració. L’entorn de l’església i del palau hi ha restes disperses de la muralla, alguns vestigis de la qual es troben entremig de les cases del poble.
El govern de la Generalitat va formalitzar el mes d’octubre de 2009 la declaració del nucli antic de Vulpellac com a bé cultural d’interès nacional (BCIN), en la categoria de conjunt històric.
