El terme municipal de Quart engloba els nuclis de Palol d’Onyar, la Creueta, el Castellar, Sant Mateu de Montnegre i Montnegre. Cada un d’ells té una personalitat i unes característiques històriques i geogràfiques diferents, i tots han coincidit a perfilar els trets peculiars del territori que avui constitueix el terme de Quart, situat a la comarca del Gironès, al sud de la ciutat de Girona, entre el massís de les Gavarres i el riu Onyar.
És un territori que ha estat habitat per l’home almenys des del temps del íbers, segons testimonien les restes arqueològiques de la Creueta; que va conèixer la romanització, pels camins romans que el trevessaven i per algunes vagues restes que s’han trobat de vil.les rurals; que va anar-se definint amb la civilització cristiana medieval, tal com demostren les esglèsies que vertebren els nuclis de població esmentats; que va conèixer, cap a la fi de l’Edat Mitjana, l’expansió d’una artesania que li ha donat nom arreu, com és la terrissa; que va desembocar, entre els segles XIX i XX, de l’agricultura a la industrialització i que, en l’actualitat forma part d’aquesta àrea metropolitana de Girona, un pol econòmic i de població d’una importància notable a Catalunya, que anirà en augment en el futur.
Des de l’Edat Mitjana fins a les primeres dècades del segle XX, les Gavarres van tenir, dintre del terme de Quart, una importància econòmica i una presència demogràfica que corresponia amb més justícia a l’extensió que ocupen en el municipi. Les Gavarres eren aleshores un massís poblat, amb una activitat econòmica apreciable, que anava, tot i la precarietat amb què es vivia en aquelles èpoques, més enllà de l’economia de subsistència. La majoria de masos de Sant Mateu de Montnegre, de Montnegre i del Castellar, que han estat abandonats a les darreres dècades i que, si ningú no ha restaurat, han acabat en ruïnes i espoliats, van ser habitats fins a les primeres dècades del segle XX. La gent que els ocupava –masovers la majoria o petits propietaris- vivien del conreu de la terra i de l’explotació forestal, del suro, de les carboneres, de les feixines, de les rabasses, de la llenya, etc.
